Thursday, March 29, 2007

Bones gestes, per fi.

He llegit al diari, que l'ajuntament de Barcelona ha tirat endevant un tríptic que es podrá trobar a tots els mercats de la ciutat. En aquest tríptic s'hi podran veure les fotografies de certs aliments i també el seu nom en català, castellà, urdú, i àrab.

El Català és un idioma que actualment es veu amenaçat, no tansols per la llengua parlada per la gran majoria de l'humanitat ( ja sigui com a llengua manterna o no) l'anglès, sinó també per l'influència del castellà, i com no, per les llengues arribades amb els immigrants.

potser sóc una mica utòpica, i avui ho veig tot de color de rosa... però crec que aquesta pot ser una gran ajuda per acostar la llengua catalana a aquells que encara s'han d'adaptar.

Països, com anglaterra, o alemania no han portat a terme una campanya com aquesta per a acostar el seu idioma... ja que no els fa cap falta. Són idiomes reconeguts arreu, i moltes vegades, sense ells no es pot aconseguir feina. Però al català, li cal... i molt! Som un païs petit, i la nostra llengua s'ha de fer escoltar.

Si una cosa no hem d'oblidar mai, és que les generacions futures,és a dir, aquelles que mantindran el català viu, seran filles de una gran barreja ètnica, i per tant, s'ha de posar tan a l'abast com es pogui, per no perdre.la.

Per un cop, he de dir que estic contenta amb una idea que ha tingut l'ajuntament. Una 'institució' que últimament em tenia molt enfadada i encara més desenganyada, a causa de les diferents decisions preses ( com per exemple, aquella que diu que en lloc d'ampliar la circulació del metro per les nits, s'amplien els horaris de les discoteques que ara tancaran a les 6; hora en que el metro obrira).

Moltes vegades tinc la sensació que els polítics no viuen ni a la mateixa ciutat, ni al mateix país que la resta de nosaltres.

Saturday, March 24, 2007

Model de pasarel·la

avui començo una nova temptativa.
Si hi ha una cosa que no em deixa dormir tranquila, és no saber si hi ha vida desprès dels estudis... i més encara, que en el cas q n'hi hagi... no sé què faré amb ella.

així que avui he tingut la meva primera experiència. Ha estat la de Model de pasarel·la (una model una mica peculiar... ja ho sé...)... amb les seves cameres de tele, fotògrafs i emisores de radio...

i la meva conclusió és :
estic orgullosa... ara ja sé que quan acabi la carrera sé que no vull ser model de pasarel·la...
les cameres, els meus fans... massa estrés...


ja us aniré informant de les meves pròximes experiències per a trobar un futur laboral.

País petit

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a adormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.

Friday, March 23, 2007

West Bank Story

avui, he vist un curt... s'anomena West Bank Story ( Dir; Ari Sandel), i és la cinta guanyadora de l'òscar al millor curtmetratge d'aquest any.

es tracta d'una versió de Romeu i Julieta (no tant pastelosa) més aviat centada en la possible convivència dels Jueus i Isrraelians (*1), tractada amb una mà esquerra envejable.

En un petit poble, hi ha dues families. Una de jueva i una d'isrraeliana que són propietaris d'un Kosher King's i d'un Hummus Hut. (Restaurants de menjar ràpid; falafels... shwarmas... mmmmmmmmmmm) es fan la competència ja que estan l'un al costat de l'altra, alimentant totes les enemistats 'habidas y por haber'

Un bon dia, tots els ressentiments que es tenen aquestes dues famílies, rebenten ja que l'impossible ha passat, els seus fills, la Fàtima i el David, s'han enamorat.

Una petita guerra amb final feliç i una gran moral.

No dura més de 18 minuts...i és molt recomenable.

si aquesta història fos possible, jo ja firmo.





(*1) no l'he linkat a wikipedia ni a cap altra font d'informació d'internet, pq els articles que he trobat m'han semblat molt poc adients i mancats d'informació.

Thursday, March 22, 2007

Saturday, March 17, 2007

St Patrick's Day ( 17th March)

Oh Paddy dear! and did ye hear the news that's goin' round?
the Shamrock is forbid by law to greow on Irish ground!
No more St Patrick's day we'll keep: his colour can't be seen,
For there's a cruel law ag'in' the Wearin' o' the Green!

I met with Napper Tandy, and he took me by the hand,
and he said , " How's poor ould Ireland, and how does she stand?"
"She is the most distressful country that ever yet was seen,
for they're hanging men and women for the Wearin' o' the green"

An' if the colour we must wear is England's cruel red,
let it remind us of the blood that Ireland has shed;
then pull the shamrock from your hat, and throw it on the sod,
An' never fear, 'twill take root there, though under foot 'tis rood.


when law can stop the blades of grass from growin' as they grow,
an' when the leaves in summer time their colour not show,
then I will change the colour, too, I wear in my caubeen;
but till day , plaise God I'll stick to the Wearin' o' the Green.
(popular Irish song)





Happy St Patrick's Day!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!



per a informació historico-cultural sobre St Patrick's day visiteu : MARIA

youtube references:
Saint Patrick's day in Dublin
youtube reportatge, sobre saint Patrick's Day in New York

Purple Hibiscus - La flor púrpura

Fa gairebé un any que vaig crear aquest blog. Durant aquest temps he parlat de moltes coses, de cinema, de televisió, de música, dels amics, de les meves aventures... he parlat de les petites coses que donen sentit a la meva vida. Però hi ha un tema que encara no he tocat mai, i m'avergonyeix, per que no hauria de ser així.

I és que la literatura, forma una part bastant important de la meva vida. No tansols pq m'agrada, sinó també per que m'hi dedico... sobretot parlo de la literatura anglesa. Potser no n'he parlat massa per que no he trobat cap "joia" que m'hagi commogut (si si... Charles Dickens, Lord Byron, W. Shakespeare, Joyce , etc... són grans i reconegudissims escriptors... no els trec cap mèrit. Però cap dels seus relats m'ha arribat al cor) o potser pq per culpa de l'obligació a fer algo... ja t'ho agafes de punta.

Però aquesta setmana he trobat un diamant, un llibre que ha aconseguit imprimir cada paraula al meu cor. Es diu Purple Hibiscus (Chimamanda Ngozi Adichie) traduït com "La flor púrpura". i forma part de la literatura Post-colonial de Nigeria ( former British colony)

Narra la història d'una familia trencada, per culpa de la religió i d'un cop d'estat. Narrat a traves dels ulls de la Kambili ( una adolescent) anem creixent, i descobrint el seu món al mateix temps que ella.

(...)
" What do you mean, leave? Why do we have to run away from our country? Why can't we fix it?" Amaka asked.
"Fix what?" Obiora had a deliberate sneer on his face.
"So we have to run away? That's the answer, running away?" Amaka asked, her voice shrill.
"It's not running away, it's being realistic. By the time we get into University, the good professors will be fed up with all this nonsense and they will go abroad."(...)

Purple Hibiscus, Chimamanda Ngozi (2004)


Wednesday, March 14, 2007

UBica't

Tuesday, March 13, 2007

Martes 13

avui és dimarts i 13...

avui hi ha gent que ha mirat dues vegades el que estava fent, no fos cas que li passès una desgràcia...

"en martes y trece, ni te cases, ni te embarques"

diuen que " la superstició no està basada en la raó, sinó que sorgeix de sentiments religiosos mal dirigits, o enfosquits. " ( ie: manipulació de l'opinió pública )

la triskaidecaphobia (fòbia al número 13) té la seva pròpia història, ja que la podem trobar des de llegendes nòrdiques, passant per la Biblia, fins al tarot. I en tots aquests llocs, el 13 porta mal auguri... o mala estruga; Els nòrdics expliquen que hi ha 13 esperits del mal. A la Bíblia, l'anticrist i la bèstia apareixen al 13è capítol de l'Apocalipsi, i al tarot, la mort juga amb el dorsal número 13.

" en martes, ni tela urdas, ni hija cases, ni las lleves a confesar pq no dirán la verdad"

ara...pq un dimarts i no un diumenge? pobre dimarts... això ja és un altra tema... diuen que és pq porta el nom del deu grec Mart, el deu de la guerra i la destrucció...tot i que jo ... posats a escollir, haguès triat potser un dilluns enlloc del dimarts, que la gent sempre li té més mania... i com que tots anem rebotats pq s'ha acabat el cap de setmana, doncs és més normal que passin coses dolentes...

una altra de les teories, és que va ser en un Dimarts 13, quan hi va haver el malentès entre les llengües a la torre de Babel. ( però no ho puc assegurar, pq no hi era quan va passar.)

la fòbia al dimarts 13 també té el seu nom : Trezidavomartiofobia

però jo em pregunto... en un món... que cada dia intenta racionalitzar cada cop més tot el que ens passa ( he dit intenta... hi ha coses q mai no es podran entendre...) , on la ciència juga un paper central ( q no és l'edat mitjana, vamos) ... encara hi ha gent que té por de les supersticions? encara hi ha gent que té por que els passi per devant un gat negre? que s'els trenqui un mirall? què ha de passar en un dia com avui?

jo no sóc supersticiosa, visc amb una gata negre, passo per devall les escales, i un cop s'em va trencar un mirall... i aquí em teniu.. tan panxa postejant dia sí i dia també. Per això dic, que avui... no és només que un altra dia al calendari, on no pot passar res, que no passi en un Dilluns 2, o en un Diumenge 5.

Friday, March 09, 2007

a present from nature

give yourself a moment and relax
this is a video on the lunar eclipse that took place on Saturday, March 3, 2007


Thursday, March 08, 2007

8th march

We Can Do It!, created by J. Howard Miller in 1943. This famous poster, commissioned by the War Production Co-ordinating Committee, depicts the popular image of Rosie the Riveter.

Wednesday, March 07, 2007

sense comentaris


llegeixo a noticias ya.com

Un albañil borracho caza un tiburón de 1,3 metros con las manos

Un albañil australiano cazó con sus propias manos un tiburón de 1,3 metros gracias a las copas que se había tomado antes de salir de pesca con sus amigos, explicó hoy el autor de la hazaña, Philip Kerkhof.

Kerkhof, de 41 años y que se ha convertido en un héroe en su cuidad de Louth Bay, localidad del sur del país, relató a la agencia de noticias australiana AAP lo que sucedió cuando vio el escualo.

Sin pensarlo, se metió en el agua y persiguió al tiburón hasta que le agarró, y tras pelearse con él consiguió subirlo al barco, ante la mirada atónita de sus compañeros de pesca.

Kerkhof, quien sólo sufrió un desgarro en los pantalones, dijo posteriormente que no se había dado cuenta de "la idiotez" que había cometido hasta que se despertó al día siguiente, tras dormir la borrachera. El albañil ha prometido que el próximo domingo celebrará la proeza con una comilona.




foto: El albañil borracho - Goya - (1786)Óleo sobre lienzo. 34 x 15 cm. Museo del Prado (Madrid)Notas: Boceto para el n. 1792. Serie de cartones para los tapices destinados al palacio del Pardo

Tuesday, March 06, 2007

velles sensacions retrobades

" ... som al minut 7 de la primera part del partit... el barça i el liverpool empaten a zero..."

sóc poc futbolera jo... de petita si que quan jugava el Barça el món es parava... imagineu fins quin punt... que durant el partit de la copa d'europa de Wembley... li feia fotografies a la televisió... i de fet, tinc fotos del golàs d'en Koeman...

però suposo que el temps tot ho calma, i el fet que el sr Van Gaal vinguès no va ajudar gaire a la meva motivació cap al futbol ( sí àlex... en van gaal no va fer res de bo). I es que en Cruyff, era un entrenador dels bons! ( en temes de participació a la junta... ja no m'hi fico)

sento en Puyal i els pels s'em posen de punta...

"... el liverpool està constantment amenaçant al barça... i en canvi al barça sembla que li costi entrar al camp del liverpool..."

però avui... sembla que aquell esperit de quan era petita, s'ha apoderat de mi... potser la pressió de saber que si no guanyem, ens quedem sense copa... no pot ser!

l'any passat va ser genial... una bogeria contínua... encara recordo les imatges per la tele de la gent cridant i celebrant que haviem arribat a la final sota una magestuosa torre Eiffel.



no pot ser... no podem perdre... no ens poden treure la mel de la boca!

som molt millors, tenim un equip que no és superat per cap altra ... i el barça és més que futbol, és un sentiment... és part d'una cultura.

"... pilota cap a la punta dreta... control defensiu del barça..."

tot i això als del liverpool s'els ha de reconèixer una cosa... i és la lletra del seu imne... que des d'aqui avui li dedico als jugadors del barça i és que : mai no caminaran sols


You'll Never Walk Alone

When you walk through a storm,
Hold your head up high,
And don't be afraid of the dark.
At the end of a storm,
There's a golden sky,
And the sweet silver song of a lark.
Walk on through the wind,
Walk on through the rain,
Though your dreams be tossed and blown..
Walk on, walk on, with hope in your heart,
And you'll never walk alone.......
You'll never walk alone.


comença el compte enrere