Friday, May 12, 2006

Petites estrelles

- ¿ I de què et serveix posseir els estels ?
- Em serveix per ser ric.
- ¿ I de què et serveix ser ric ?
- Per comprar altres estels, si algú en troba.
"Aquest", es va dir el petit príncep, "raona una mica com el borratxo"
Però li va continuar fent preguntes:
- ¿ Com es poden posseir els estels ?
- ¿ De qui són ? - va replicar, malcarat, l'home de negocis.
- No ho sé. De ningú.
- Doncs aleshores són meus, jo hi he pensat primer.
- I ja n'hi ha prou ?
- És clar. Quan et trobes un diamant que no és de ningú, és teu. Quan et trobes una illa que no és de ningú, és teva. Quan ets el primer que té una idea, la fas patentar: és teva. I jo posseeixo els estels, perquè ningú abans que jo, no ha pensat a posseir-los.


"Le petit prince" Antoine de Saint-Exupéry
( hi ha especulació fins i tot a les estrelles)

6 comments:

Marta said...

sempre m'ha costat molt llegir aquest llibre, sembla que estigui escrit en un altre idioma.

gina said...

jejeje. jo no me l'havia llegit fins ara pq em feia mandra. Però tinc una amiga ( l'agnès) q sempre sempre m'en parla... i ahir m'en vaig recordar i dic... pera q m'el llegire...
es llegeix molt fàcil, i és molt interessant veure les metàfores de la societat d'avui en dia, i sobretot m'ha agradat l'idea de q els adults han perdut la capacitat d'entendre el món, i que els infants els ho han d'explciar tot, pq ells no ho entenen... fa pensar!

Marta said...

potser em costava llegir-lo perque l'ultim cop que ho vaig fer tenia 13 anys..
pero tu t'hauries de llegir els llibres del Monnickendam si tens tant de temps, perque si tornes a aprovar sense mirar-te'ls t'agafaré mania!

gina said...

jo... si només m'hi vaig estar una hora... !!!!!!!!!!!!!! no m'estressis!!!

Agnès said...

Dibuixa'm un xai,...
"... A la nit miraràs els estels. El meu és massa petit pq te'l pugui assenyalar. És millor així. EL meu serà per a tu un d'entre el estels. Així t'agradarà contemplar-los tots... Tots seran amics teus. Ara et faré un present...
I tornà a riure

- Ah! Petit Minyó que m'agrada sentir aquesta rialla!
- Precisament aquest serà el meu present... Els estels no són pas iguals per a tothom. Per als qui viatgen, els estels són guies, per a altres no són més que petits llumets, per altres, els savis, els estels són problemes. Per al meu home de negocis, eren riquesa. Però totes aquestes menes d'estels són silencioso. Tu, en canvi tindràs una mena d'estels com ningú no en té...,... tu tindràs estels que riuran!
- I quan estaràs consolat estaràs content d'haver-me conegut. Seràs sempre el meu amic. Desitjaràs de riure amb mi. De vegades obriràs la finestra, perquè si...només per gust...I els teus amics es quedaran sorpresos de veure't riure tot mirant el cel. I tu els diràs: "Si, els estels sempre em fan riure!"...
Per a mí això és una bona definició d'amistat, no trobes?
Celebro que t'hagi agradat tan el llibre. Ja veus que va valdre la pena passar 1/2 hora a la botiga del Petit Príncep de París :)

"Il faut chercher avec le coeur"

gina said...

només va ser mitja hora??? segur q la senyora de la botiga no opina el mateix!!!!!!!!!!! jajajajaja
és conya dona!
un peto!