El tigre y la nieve

una de les últimes pel·lícules que he vist últimament és " el tigre y la nieve" de Roberto Benigni, el guanyador d'un oscar a la millor pel·licula de parla no anglesa, per " la vida és bella" una de les meves pel·lícules preferides.

val a dir, que aquest director, actor, guionista, còmic etc etc... no m'ha defraudat mai en cap de les seves pel·licules, i que en totes elles t'enamora. És com un Woody Allen a l'italiana...s'hi assembla tant en l'aspecte fisic ja que és lletjot a primera vista, però li acabes agafant un carinyo especial, com en l'aspecte cinematogràfic, ja que les seves pel·licules tenen un toc especial basat en l'objectiu de fer passar a l'especador per un moment de catarsi utlitzant el drama i la comèdia al mateix temps fins a punts quasi extrems.

pel q fa a la pel·lícula, és genial, una passada. És un poema constant, no només per les imatges, sinó també pel guió, per les idees que expressa, i sobretot per com ho fa.

l'argument de la pel·lícula es basa en la relació sentimental dels dos personatges principals, com sempre, encarnats pel Roberto i la seva dona. Ell... que enmig de la guerra d'iraq, no té res, fa l'impossible per la seva estimada. No us penseu que és tansols una peli romanticona, ja que és de l'estil " la vida és bella" i entre llàgrima i llàgrima, sempre et fa somriure i pensar... fa pensar molt. Té molta miga, ja que en tot moment es fan al·lusions a la literatura o a la cultura, i sobretot al que es fan al·lusions és a la injustícia de la guerra.

personalment, crec q és una de les pel·licules que s'han de veure tan si com no...

la veritat és que aquesta pel·licula és un carmel.