Tunez...

desprès de dues setmanes d'estar voltant pels móns de deu on l'internet no arriba... PER FI POSTEJO!!!!!!!!!!!!!!!

doncs com que fa tants i tants dies que no dic res, ja aviso que aquest post ocupara tot el que no he escrit... ja que un viatge de final de carrera a Tuníssia... no és " moc de pav"!!!! a més a més... he estat molt benevolent, ja que més de 2000 km de viatge ens han donat per més de 1000 fotografies... però no us espanteu que només n'he posades unes quantes pq us feu a l'idea.

bé doncs, tots viatges tenen un principi i un final, i curiosament, aquest acostuma a ser el mateix. En aquest cas, el nostre viatge va començar el 12 de febrer a l'aeroport de barcelona.

allà ens vem ajuntar les 7 futures FILOLOGUES ANGLESES, i alguna que altra LINGÜISTA. Com podeu veure, anavem totes super-preparades pel viatge amb una samarreta que alertava tot aquell que volgués fer "trueque" amb nosaltres, que si ens volia de veritat, no hi hauria prou camells al món per aconseguir-nos...

si es q ... NOSALTRES HO VALEM!

un cop arribades a tunissia, ens esperava un autocar, que ens va dur fins al nostre hotel, a 2 hores de la capital... i com que estavem molt rebentades, doncs ens vem apalancar a l'hotel amb l'Uno i cia.

el dia següent vem començar la ruta pel país, la primera de les parades Kairowan, als Bassins des Aglabides ( dalt)... que antigament servien per recollir la poca aigua que queia de la pluja... actualment només en queden dues i que només serveixen per fer bonic. Bé... doncs en aquesta ciutat tb vem visitar la Medina ( entre un mercadillo i el centre històric de la ciutat... les fotos de la medina són les de sota) on un ciclista sense ànima, va atropellar la sílvia quiles, tot i que aquesta al veure'l venir... s'havia apartat.

i és en aquesta ciutat on ens van enredar per primer cop... ens van parlar d'una excursioneta a un lloc recomenadissim per l'agència de viatges, on ens ensenyarien com es feien les alfombres... total... que d'ensenyar ensenyar... només ens van ensenyar el repertori d'alfombres i de preus que tenien... a veure si picavem i compravem alguna cosa

passejar enmig d'una medina, és tota una xperència religiosa... tu vas tan tranquila mirant pulseretes, bolsos, records de la zona, menjars típics... i mentrestant, el teu ego es veu reforçat per tots els comentaris que els venedors et van dient pq entris a les seves botigues... comentaris que a vegades, enlloc de cridar l'atenció només aconsegueixen fer.te sortir corrents... pq sentir com et diuen "pantoja" o " pq mujer española tener tetas grandes?" i comentaris per l'estil... enmig d'un lloc plagat de gent... espanten.

el segon dia de la ruta va ser una passada, no l'oblidaré en ma vida. Ens vem llevar cap a les 6 del matí, a les 7 ja erem fora de l'hotel, amb les maletes preparades altre cop, esmorzades i llestes per anar a la guerra!!! i es que vem agafar 4x4 que ens van portar pel desert (dalt). Vem veure des d'un oasis de muntanya, fins al lloc on es va gravar la carrera de vaines d' STAR WARS!!!( foto de sota)

evidentment no conduiem nosaltres, sinó un home d'allo més simpàtic que es deia Saíd (dalt), i que ens posava la "crazy frog" versió aràbiga a tot drap.... l'home aquest era una passada, resulta que vem agafar una de les pistes del Dakar, i cada cop que pujavem o baixavem d'una duna... el tio deixava anar el volant i es posava a ballar !!!

al cap de l'estona, el guia ens va fer baixar dels 4x4 per caminar una estona pel Sahara, i fer unes quantes fotos. Però... un cop a baix... veig que el tio puja al sostre del cotxe... i comença a dir.nos que pugèssim...!!!! total... que ja ens veus a totes 7 sobre el sostre... baixant una mega duna del 15 ... cap al poblat on es va gravar la primera entrega d' STAR WARS!!! ( totes dues fotos son sota d'aquestes linies)

aquesta és una família nomada, pare, fills i la mare sempre sempre embarassada. Viuen al mig del desert, gairebé no tenen res, però no necessiten més del que tenen. Una haima on dormir, una pedra per moldre el blat, un caball per moure's ràpidament, i un parell de camells a qui treure'ls la llet. Per cert, que ens la van deixar probar... i és .. ejjj... imagineu-vos una horxata, saladissima...

aquesta és una foto del Chott el Djerid, us explico. És un gran llac, que esta cobert per una capa d'uns 20cm de sorra... a més a més, té una gran concentració de minerals. Cosa que significa que quan plou, a part d'inundar.se, l'aigua canvia de tonalitat depenent de la concentració de minerals de la zona.

la veritat és que les vistes són bastant impressionants, et sents al mig del no res. Però evidentment, com que els tunissians saben que és una zona turística, hi han posat quatre botigues, on hi podem trobar cartells de l'estil...

en ghassen, el nostre guia... ens va explicar que l'amo d'aquestes botigues, afirma ser el propietari de toooooooooooooooooot el Chott el Djerid, i s'ho creu tant, que s'ha autonomenat sant, i ja s'ha construit el mausoleu i tot per quan mori...

hi ha una dita anglesa que diu " when in Rome, do as the Romans do" que en castellà equival a " donde fueres, haz lo que vieres" ... així doncs, que per anar a sopar, ens vam vestir amb les xilaves, corresponents.

va ser prou interessant, ja que ens van portar al "mig" del desert ( dic mig, per dir alguna cosa... però més o menys hi erem) on ens van preparar un sopar molt especial, amb danses i folklore tradicional dels Tuareg.

i alguna que altra... va fer més que amistat amb els nadius de la zona... ehem.

evidentment, ens van escriure els nostres noms amb henna... ( q per cert, a mi ja se m'ha esborrat)... i despres de sopar, de ballar, de cantar i ben plenes de sorra...vem anar a dormir.

i bé... el 3r dia de la ruta... vem pujar a CAMELL... que no són camells... pq tenien una jepa... per tant... són DROMEDARIS!!!!! va ser molt entretingut... tot i que el millor d'aquesta excursió no va ser això, sinó veure les teves companyes universitàries tirar-se duna avall, com si fòssin croquetes, i caure una i altra vegada al intentar.se aixecar... si es q.............. la cosa té tela.

aquesta ´s una foto d'una casa troglodita. Digue'ls tontos saps, a aquesta gent!! se les saben totes! la cultura general ens ha ensenyat que al desert hi fa calor... ja sigui febrer com agost ( evidentment les temperatures canvien... però calor n'hi fa tot l'any) docns hi ha gent que tan se li enfum... ja que viu en aquestes cases, i d'aire acondicionat no que no en necessiten pas. Aquestes cases es regeixen per un principi molt bàsic... la pedra guarda la temperatura, per tant, si fa calor fora, fara fresqueta dins, i al reves.

evidentment, el llest de torn, ha agafat i ha convertit una serie d'habitatges d'aquest tipus en hotel ( Hotel Sidi Driss), pq els guiris, que són uns ineptes, ho comprovin a la seva pròpia pell... i evidentment Hollywood, ho va aprofitar per colocar-hi uns altres decorats d' STAR WARS... i jo que em pregunto.. aquests americans, van deixant merda per alla on passen... són incapaços de recollir les seves coses o q? ( foto de sota)

uns altres que com els americans, anaven deixant construccions ( aquestes eren de millor qualitat si més no) i van influenciant diverses cultures, eren els romans... en aquest cas, a tunissia hi trobem EL djem, un circ romà, que crec recordar que ens van dir que era el més important del mediterrani, per devant del Colisseu de Roma. Totes dues construccions són impressionants, però s'ha de reconèixer que aquesta estava molt més ben conservada, i fins i tot es podien visitar les habitacions subterranies, on antigament hi havien estat les bèsties i els gladiadors esperant... que els arribés el moment de lluitar per les seves vides, i pronunciar una d'aquelles frases tan famoses com la de " siga ese taxi" que era.... " moriture te salutan" ( o algo aixi... q jo sóc filòloga anglesa, i el llatí em provoca al·lèrgia)

El Djem

i finalment, després de dies i dies de donar voltes dins d'un mini-bus en el que gairebé no m'hi cabien les cames... vem arribar a la fi del nostre viatge, almenys pel que al tour es refereix. Vem tornar a sousse... on enlloc de desert, hi vam trobar platges tals com la de la foto de sota.

platja de Soussa

però evidentment com que encara ens quedaven un parell de dies, i trobàvem a faltar donar voltes pel món. Aventureres nosaltres, vam agafar un tren cap a la capital, i després un altre cap a Sidi Bou Saíd. el poble dels "pijos" que n'hi diuen... ja que és l'únic poble que per llei està obligat a pintar parets i finestres de color blanc i blau.

Sidi Bou Saidla Medina de Tunez Capital

bé gent, ja callo una estona, que si jo ja m'he cansat d'escriure, no em vull ni imaginar com estareu vosaltres després de llegir tot el rotllo que us he fotut.

només dir.vos una cosa més, i és que val la pena visitar tunissia, i qui diu tunissia, diu qualsevol país fora del primer món. No només per conèixer llocs nous, sinó tb per adonar.te de les diferències que hi ha entre els diferents països, i sobretot entre les diferents cultures. És també necessari que comencem a fer.nos a l'idea que enlloc de discriminar la gent que ve de fora, els hauriem de començar a escoltar, per apendre com afrontar el futur... tots tenim molt a apendre els uns dels altres, i seria més fàcil escoltar.nos sense el so de tantes guerres de fons.