Purple Hibiscus - La flor púrpura

Fa gairebé un any que vaig crear aquest blog. Durant aquest temps he parlat de moltes coses, de cinema, de televisió, de música, dels amics, de les meves aventures... he parlat de les petites coses que donen sentit a la meva vida. Però hi ha un tema que encara no he tocat mai, i m'avergonyeix, per que no hauria de ser així.

I és que la literatura, forma una part bastant important de la meva vida. No tansols pq m'agrada, sinó també per que m'hi dedico... sobretot parlo de la literatura anglesa. Potser no n'he parlat massa per que no he trobat cap "joia" que m'hagi commogut (si si... Charles Dickens, Lord Byron, W. Shakespeare, Joyce , etc... són grans i reconegudissims escriptors... no els trec cap mèrit. Però cap dels seus relats m'ha arribat al cor) o potser pq per culpa de l'obligació a fer algo... ja t'ho agafes de punta.

Però aquesta setmana he trobat un diamant, un llibre que ha aconseguit imprimir cada paraula al meu cor. Es diu Purple Hibiscus (Chimamanda Ngozi Adichie) traduït com "La flor púrpura". i forma part de la literatura Post-colonial de Nigeria ( former British colony)

Narra la història d'una familia trencada, per culpa de la religió i d'un cop d'estat. Narrat a traves dels ulls de la Kambili ( una adolescent) anem creixent, i descobrint el seu món al mateix temps que ella.

(...)
" What do you mean, leave? Why do we have to run away from our country? Why can't we fix it?" Amaka asked.
"Fix what?" Obiora had a deliberate sneer on his face.
"So we have to run away? That's the answer, running away?" Amaka asked, her voice shrill.
"It's not running away, it's being realistic. By the time we get into University, the good professors will be fed up with all this nonsense and they will go abroad."(...)

Purple Hibiscus, Chimamanda Ngozi (2004)