There & back again

Benvolguts lectors del meu bloc;

Sé que cada cop més les meves entrades es fan esperar… em sap greu… jo faig el que puc, ho ben prometo… porto no sé quants dies dient que he de fer un post nou… però entre la feina, que ara he de fer això, que ara he d’anar allà… m’és una mica difícil.

Sort que de tant en tant hi ha dies com el d’avui. Dies en que a la feina no hi ha res a fer, i que per tant, em puc permetre el luxe d’anar escrivint tonteries per desprès poder.les penjar…

des de l’últim post han passat tantes coses com dies s’han succeït. Com bé us vaig dir, vaig marxar de creuer durant una setmana per la part occidental del Mediterrani ( Mónaco,Florència, Civitavecchia, Nàpols, Pompeya, Tuníssia… ) va ser interessant… tot i que ens vem emportar una gran decepció amb Florència. Però bé, més val que comencé a narrar el viatge per ordre que si no… em perdo.

( emergency drill)

La primera parada va ser a Mónaco i Montecarlo, vem flipar amb els cotxassos que té la gent, que si bentleys que si ferraris… allà com si fossin els clio o els peugeot de tota la vida… ningú s’extranyava… i els casinos… havies de pagar 15€ només per entrar… un cop dins… ja et gastaves el que volies… Vem veure les tombes del Rainiero i de la Grace Kelly… el palauet que tenen… La ciutat és una cosa impressionant… pq us feu a l’idea, és com Barcelona, una ciutat que ha crescut entre muntanyes però que està totalment oberta al mar… la diferència està en que la muntanya fa molta més pendent i per tant les cases s’apinyen les unes amb les altres, creant així una sensació d’edificis extremadament alts i amb poc espai entre ells.

( port de Niça) ( Mónaco )


( tomba del Rainiero) (Tomba de la G. Kelly) ( Castell dels Grimaldi)

La segona visita va ser a Florència…Tothom ens n’havia parlat tan i tan bé, que esperàvem no sé… alguna cosa espectacular… Ja sé que dient això encara em guanyo més enemics, però és el que penso… no sé què va ser… potser que la guia era una patata que no parava de cridar… que hi havia molta gent… que vem haver d’anar corrents per tot arreu… no ho sé… però no vem poder entrar ni al Duomo, ni a la galeria dels Ufizzi ni res… suposo que és per això… pq tansols la vem poder veure superficialment… Per la tarda vem passar per Pissa...a fer una visiteta... cal reconèixer que és un lloc petit però encantador... pissa en si no te res més q la torre el baptisteri i el duomo... però mira... després del dia tan sumament estressant que vem tenir... una mica de gespa i relax no ens va anar gens malament.

( banys dels paletes) ( Sta Maria di Fiori) ( la porta del paradiso) ( ponte vecchio)

( el David) ( la santa croce) ( il campo dei miracoli)


( la torre inclinada de Pisa)

El tercer dia vem decidir descansar… tocava visitar Roma… però vist el que ens havia passat a Florència… i sapiguent que Roma no es visita en un dia… vem deicidir disfrutar del vaixell i de la seva barra lliure i visitar la ciutat més endevant amb un vol d’aquests baratets baratets.

( the New Flamenco)

El quart dia… Nàpols… anàvem avisadíssims tant pel que fa a gent que hi havia anat anteriorment, com per la propia crew del vaixell, que ens van fer un show especialment per avisar.nos dels napolitans i de les seves mafies. Naltros per això, vem deicidir anar a Pompeya. Va ser prou entretingut, la veritat és que és molt curiós com tot ha estat conservat més o menys com estava, i veure com la gent vivia i.. sobretot passava el temps… pq si a pompeya sabien alguna cosa, era com passar.s’ho bé… ehem… Al vaixell vem conèixer una pila de gent, alguns dels quals van decidir aventurar.se a visitar la ciutat... quan van tornar ens explicaven que la ciutat era molt bruta, i que estava plena de botigues d'armes... i evidentment explicaven com n'estaven de bojos al volant... tan que fins i tot la sortida del port de nàpols es va ajornar un parell d'hores pq havien atropellat un dels passatgers... té tela...

( ruines centrals de pompeya) ( diversió típica) ( popeienc calcinat)


( pas de zebra de pompeya)

Finalment, l’última parada la vem fer a tuníssia, on vaig tornar a visitar Sidi bou saïd i de pas vem anar a veure unes guantes coses més que m’havien quedat pendents, com ara Cartago i les seves ruines. I desprès de regatejar una estona amb els tunissians, de que intentessin col•locar.li 20€ a la jaqueta del pablo ( encara no sabem pq) i de comprar una mica de té… vem agafar el vaixell.

( ruines de cartago) ( sidi bou said) ( vies... funcionals) ( camells al costat del mar)

En cap moment haviem tingut cap problema amb el vaixell. A estones es movia més, a estones es movia menys… però res comparat amb la travessia Tuníssia- Barcelona… van ser 48h en les que no em vaig moure del camarot…el vaixell no parava de moure’s… les onades eren impressionantment grans… naltros teniem el camarot a la 4rta planta ( sota coberta) i les onades picaven les finestres!!!!! Van ser dos dies molt llargs… en els que si em despertava…era per anar a vomitar.

Però bé… tret d’això, va ser un gran viatge!!!


PD: si cliqueu sobre les fotos es fan MOLT més grans... i si en voleu més... en tinc com més de 1000... i estaré encantada d'ensenyar.vos.les