Wednesday, January 31, 2007

GAS LEAK (2)

Per fi ha acabat tot...

hi ha un petit detall q potser no us he comentat, i és que durant aquest 2006 i fins al dia d'avui...mons pares han complert el rol de presidents de l'escala. Tot ha anat més o menys bé... no hi ha hagut cap tipus de problema fins diumenge que va començar tot. I es clar... qui és qui s'ha d'encarregar de que tot funcioni? el veí del 4rt? nooooooooo... NOSALTRES... evidentment... i com que mons pares estaven a la feina, i jo a casa estudiant... doncs qui haura aguantat tots els veïns...mmmmmmmmmmm no ho sé, no ho sé... espera que ho pensi... POS JO! EVIDENTMENT!

ahir va ser un dia digne de marató...entre estudiar... aguantar els veïns que es queixaven pq tenien fred... al final qui va explotar no va ser l'edifici sinó el meu cap! mare meva quin merder...

total, que quan les coses semblaven que ja estaven solucionades i el de la catalana de gas havia de donar l'ok... resulta que va i diu que hi ha fuga, i q com q ell no pot fer.hi res més... doncs que "adéu ciao... i que vagi b". Tooooooooooooooornen els lampistes... aquells tan intel·ligents que fumaven al costat d'un edifici amb fuita de gas... però aquest cop... venen l'encarregat i el pròxim premi novel a l'intel·ligència... Un tio... q tela... jo no sé si fiar.me molt de la reparació pq el xaval aquest picava l'ascensor un i altra cop tot i tenir.lo al devant parat i esperant a ser utilitzat... ( i el pitjor de tot es q ho va fer repetidament...)

a mitja tarda però... i desprès d'uns quants crits dels veïns i de ma mare cap als lampistes i cap al tio de la catalana de gas... tot es va solucionar. ( cosa que ara q ho penso, tb em deixa una mica amb l'ai al cor... pq... i s'hi s'ho van treure del damunt pq n'estaven farts de tants crits?!?!?! )

l'escala ja no corre perill...així que de tota aquesta aventura només queda dir que....

van viure feliços en un edifici amb calefacció ,van menjar moltes perdius cuites al foc, i es van poder dutxar amb aigua calentona....(per sempre més?)
















pd: gràcies a tots els que heu patit al costat meu, ja sigui en persona o per telèfon/msn quan heu llegit el post. Un petonás!


No comments: