' A la ràdio, he sentit que si menges una llimona sense fer ganyotes, s'acomplirà tot el que desitgis, però em fa por provar-ho, fer ganyotes i que cap desig no es faci mai més realitat.'

S.Pàmies, ' Precisament parlàvem de tu' a Si menges una llimona sense fer ganyotes, (2006) Cuaderns Crema
( pp 139-143)

País petit

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a adormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.

St Patrick's Day ( 17th March)

Oh Paddy dear! and did ye hear the news that's goin' round?
the Shamrock is forbid by law to greow on Irish ground!
No more St Patrick's day we'll keep: his colour can't be seen,
For there's a cruel law ag'in' the Wearin' o' the Green!

I met with Napper Tandy, and he took me by the hand,
and he said , " How's poor ould Ireland, and how does she stand?"
"She is the most distressful country that ever yet was seen,
for they're hanging men and women for the Wearin' o' the green"

An' if the colour we must wear is England's cruel red,
let it remind us of the blood that Ireland has shed;
then pull the shamrock from your hat, and throw it on the sod,
An' never fear, 'twill take root there, though under foot 'tis rood.


when law can stop the blades of grass from growin' as they grow,
an' when the leaves in summer time their colour not show,
then I will change the colour, too, I wear in my caubeen;
but till day , plaise God I'll stick to the Wearin' o' the Green.

(popular Irish song)

Happy St Patrick's Day!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

per a informació historico-cultural sobre St Patrick's day visiteu : MARIA

youtube references:
Saint Patrick's day in Dublin
youtube reportatge, sobre saint Patrick's Day in New York

Purple Hibiscus - La flor púrpura

Fa gairebé un any que vaig crear aquest blog. Durant aquest temps he parlat de moltes coses, de cinema, de televisió, de música, dels amics, de les meves aventures... he parlat de les petites coses que donen sentit a la meva vida. Però hi ha un tema que encara no he tocat mai, i m'avergonyeix, per que no hauria de ser així.

I és que la literatura, forma una part bastant important de la meva vida. No tansols pq m'agrada, sinó també per que m'hi dedico... sobretot parlo de la literatura anglesa. Potser no n'he parlat massa per que no he trobat cap "joia" que m'hagi commogut (si si... Charles Dickens, Lord Byron, W. Shakespeare, Joyce , etc... són grans i reconegudissims escriptors... no els trec cap mèrit. Però cap dels seus relats m'ha arribat al cor) o potser pq per culpa de l'obligació a fer algo... ja t'ho agafes de punta.

Però aquesta setmana he trobat un diamant, un llibre que ha aconseguit imprimir cada paraula al meu cor. Es diu Purple Hibiscus (Chimamanda Ngozi Adichie) traduït com "La flor púrpura". i forma part de la literatura Post-colonial de Nigeria ( former British colony)

Narra la història d'una familia trencada, per culpa de la religió i d'un cop d'estat. Narrat a traves dels ulls de la Kambili ( una adolescent) anem creixent, i descobrint el seu món al mateix temps que ella.

(...)
" What do you mean, leave? Why do we have to run away from our country? Why can't we fix it?" Amaka asked.
"Fix what?" Obiora had a deliberate sneer on his face.
"So we have to run away? That's the answer, running away?" Amaka asked, her voice shrill.
"It's not running away, it's being realistic. By the time we get into University, the good professors will be fed up with all this nonsense and they will go abroad."(...)

Purple Hibiscus, Chimamanda Ngozi (2004)