There & back again

Benvolguts lectors del meu bloc;

Sé que cada cop més les meves entrades es fan esperar… em sap greu… jo faig el que puc, ho ben prometo… porto no sé quants dies dient que he de fer un post nou… però entre la feina, que ara he de fer això, que ara he d’anar allà… m’és una mica difícil.

Sort que de tant en tant hi ha dies com el d’avui. Dies en que a la feina no hi ha res a fer, i que per tant, em puc permetre el luxe d’anar escrivint tonteries per desprès poder.les penjar…

des de l’últim post han passat tantes coses com dies s’han succeït. Com bé us vaig dir, vaig marxar de creuer durant una setmana per la part occidental del Mediterrani ( Mónaco,Florència, Civitavecchia, Nàpols, Pompeya, Tuníssia… ) va ser interessant… tot i que ens vem emportar una gran decepció amb Florència. Però bé, més val que comencé a narrar el viatge per ordre que si no… em perdo.

( emergency drill)

La primera parada va ser a Mónaco i Montecarlo, vem flipar amb els cotxassos que té la gent, que si bentleys que si ferraris… allà com si fossin els clio o els peugeot de tota la vida… ningú s’extranyava… i els casinos… havies de pagar 15€ només per entrar… un cop dins… ja et gastaves el que volies… Vem veure les tombes del Rainiero i de la Grace Kelly… el palauet que tenen… La ciutat és una cosa impressionant… pq us feu a l’idea, és com Barcelona, una ciutat que ha crescut entre muntanyes però que està totalment oberta al mar… la diferència està en que la muntanya fa molta més pendent i per tant les cases s’apinyen les unes amb les altres, creant així una sensació d’edificis extremadament alts i amb poc espai entre ells.

( port de Niça) ( Mónaco )


( tomba del Rainiero) (Tomba de la G. Kelly) ( Castell dels Grimaldi)

La segona visita va ser a Florència…Tothom ens n’havia parlat tan i tan bé, que esperàvem no sé… alguna cosa espectacular… Ja sé que dient això encara em guanyo més enemics, però és el que penso… no sé què va ser… potser que la guia era una patata que no parava de cridar… que hi havia molta gent… que vem haver d’anar corrents per tot arreu… no ho sé… però no vem poder entrar ni al Duomo, ni a la galeria dels Ufizzi ni res… suposo que és per això… pq tansols la vem poder veure superficialment… Per la tarda vem passar per Pissa...a fer una visiteta... cal reconèixer que és un lloc petit però encantador... pissa en si no te res més q la torre el baptisteri i el duomo... però mira... després del dia tan sumament estressant que vem tenir... una mica de gespa i relax no ens va anar gens malament.

( banys dels paletes) ( Sta Maria di Fiori) ( la porta del paradiso) ( ponte vecchio)

( el David) ( la santa croce) ( il campo dei miracoli)


( la torre inclinada de Pisa)

El tercer dia vem decidir descansar… tocava visitar Roma… però vist el que ens havia passat a Florència… i sapiguent que Roma no es visita en un dia… vem deicidir disfrutar del vaixell i de la seva barra lliure i visitar la ciutat més endevant amb un vol d’aquests baratets baratets.

( the New Flamenco)

El quart dia… Nàpols… anàvem avisadíssims tant pel que fa a gent que hi havia anat anteriorment, com per la propia crew del vaixell, que ens van fer un show especialment per avisar.nos dels napolitans i de les seves mafies. Naltros per això, vem deicidir anar a Pompeya. Va ser prou entretingut, la veritat és que és molt curiós com tot ha estat conservat més o menys com estava, i veure com la gent vivia i.. sobretot passava el temps… pq si a pompeya sabien alguna cosa, era com passar.s’ho bé… ehem… Al vaixell vem conèixer una pila de gent, alguns dels quals van decidir aventurar.se a visitar la ciutat... quan van tornar ens explicaven que la ciutat era molt bruta, i que estava plena de botigues d'armes... i evidentment explicaven com n'estaven de bojos al volant... tan que fins i tot la sortida del port de nàpols es va ajornar un parell d'hores pq havien atropellat un dels passatgers... té tela...

( ruines centrals de pompeya) ( diversió típica) ( popeienc calcinat)


( pas de zebra de pompeya)

Finalment, l’última parada la vem fer a tuníssia, on vaig tornar a visitar Sidi bou saïd i de pas vem anar a veure unes guantes coses més que m’havien quedat pendents, com ara Cartago i les seves ruines. I desprès de regatejar una estona amb els tunissians, de que intentessin col•locar.li 20€ a la jaqueta del pablo ( encara no sabem pq) i de comprar una mica de té… vem agafar el vaixell.

( ruines de cartago) ( sidi bou said) ( vies... funcionals) ( camells al costat del mar)

En cap moment haviem tingut cap problema amb el vaixell. A estones es movia més, a estones es movia menys… però res comparat amb la travessia Tuníssia- Barcelona… van ser 48h en les que no em vaig moure del camarot…el vaixell no parava de moure’s… les onades eren impressionantment grans… naltros teniem el camarot a la 4rta planta ( sota coberta) i les onades picaven les finestres!!!!! Van ser dos dies molt llargs… en els que si em despertava…era per anar a vomitar.

Però bé… tret d’això, va ser un gran viatge!!!


PD: si cliqueu sobre les fotos es fan MOLT més grans... i si en voleu més... en tinc com més de 1000... i estaré encantada d'ensenyar.vos.les

ellossonviajerosbarcelo.com

si una cosa és ben certa, és que no hi a duros a quatre peles per molt que ho intentem i ho desitjem... així que per aconseguir alguna cosa d'aquest món, sempre se n'ha de fer una altra a canvi.

aquest és el cas d'un concurs anomenat 'yosoyviajerobarcelo',un concurs en el que t'envien de franc a la destinació que escullis entre:

1- canàries
2-balears
3- turisme rural
4- londres
5-nord-àfrica
6-carib
7- N.Y.
8- creuers pel mediterrani
9- paris
10- un cap de setmana en un SPA.

El concurs consisteix a grabar un vídeo divertit, representatiu de com seria el teu video/viatge si t'envièssin de franc allà on tu escollissis.

com a mostra un botó... us deixo amb un video fet per uns amics meus, en Roger i en David, q concursen on sigui necessari per a visitar NY... la ciutat de les llums cegadores... i si és de franc...millor!!!

per cert, a tots aquells a qui s'els acaba d'encendre la llumeta de l'inspiració, teniu fins el dia 18 de juliol per a presentar els videos.



[grabat per David B. i Roger G., cedit per Roger G.]

Tunez...

desprès de dues setmanes d'estar voltant pels móns de deu on l'internet no arriba... PER FI POSTEJO!!!!!!!!!!!!!!!

doncs com que fa tants i tants dies que no dic res, ja aviso que aquest post ocupara tot el que no he escrit... ja que un viatge de final de carrera a Tuníssia... no és " moc de pav"!!!! a més a més... he estat molt benevolent, ja que més de 2000 km de viatge ens han donat per més de 1000 fotografies... però no us espanteu que només n'he posades unes quantes pq us feu a l'idea.

bé doncs, tots viatges tenen un principi i un final, i curiosament, aquest acostuma a ser el mateix. En aquest cas, el nostre viatge va començar el 12 de febrer a l'aeroport de barcelona.

allà ens vem ajuntar les 7 futures FILOLOGUES ANGLESES, i alguna que altra LINGÜISTA. Com podeu veure, anavem totes super-preparades pel viatge amb una samarreta que alertava tot aquell que volgués fer "trueque" amb nosaltres, que si ens volia de veritat, no hi hauria prou camells al món per aconseguir-nos...

si es q ... NOSALTRES HO VALEM!

un cop arribades a tunissia, ens esperava un autocar, que ens va dur fins al nostre hotel, a 2 hores de la capital... i com que estavem molt rebentades, doncs ens vem apalancar a l'hotel amb l'Uno i cia.

el dia següent vem començar la ruta pel país, la primera de les parades Kairowan, als Bassins des Aglabides ( dalt)... que antigament servien per recollir la poca aigua que queia de la pluja... actualment només en queden dues i que només serveixen per fer bonic. Bé... doncs en aquesta ciutat tb vem visitar la Medina ( entre un mercadillo i el centre històric de la ciutat... les fotos de la medina són les de sota) on un ciclista sense ànima, va atropellar la sílvia quiles, tot i que aquesta al veure'l venir... s'havia apartat.

i és en aquesta ciutat on ens van enredar per primer cop... ens van parlar d'una excursioneta a un lloc recomenadissim per l'agència de viatges, on ens ensenyarien com es feien les alfombres... total... que d'ensenyar ensenyar... només ens van ensenyar el repertori d'alfombres i de preus que tenien... a veure si picavem i compravem alguna cosa

passejar enmig d'una medina, és tota una xperència religiosa... tu vas tan tranquila mirant pulseretes, bolsos, records de la zona, menjars típics... i mentrestant, el teu ego es veu reforçat per tots els comentaris que els venedors et van dient pq entris a les seves botigues... comentaris que a vegades, enlloc de cridar l'atenció només aconsegueixen fer.te sortir corrents... pq sentir com et diuen "pantoja" o " pq mujer española tener tetas grandes?" i comentaris per l'estil... enmig d'un lloc plagat de gent... espanten.

el segon dia de la ruta va ser una passada, no l'oblidaré en ma vida. Ens vem llevar cap a les 6 del matí, a les 7 ja erem fora de l'hotel, amb les maletes preparades altre cop, esmorzades i llestes per anar a la guerra!!! i es que vem agafar 4x4 que ens van portar pel desert (dalt). Vem veure des d'un oasis de muntanya, fins al lloc on es va gravar la carrera de vaines d' STAR WARS!!!( foto de sota)

evidentment no conduiem nosaltres, sinó un home d'allo més simpàtic que es deia Saíd (dalt), i que ens posava la "crazy frog" versió aràbiga a tot drap.... l'home aquest era una passada, resulta que vem agafar una de les pistes del Dakar, i cada cop que pujavem o baixavem d'una duna... el tio deixava anar el volant i es posava a ballar !!!

al cap de l'estona, el guia ens va fer baixar dels 4x4 per caminar una estona pel Sahara, i fer unes quantes fotos. Però... un cop a baix... veig que el tio puja al sostre del cotxe... i comença a dir.nos que pugèssim...!!!! total... que ja ens veus a totes 7 sobre el sostre... baixant una mega duna del 15 ... cap al poblat on es va gravar la primera entrega d' STAR WARS!!! ( totes dues fotos son sota d'aquestes linies)

aquesta és una família nomada, pare, fills i la mare sempre sempre embarassada. Viuen al mig del desert, gairebé no tenen res, però no necessiten més del que tenen. Una haima on dormir, una pedra per moldre el blat, un caball per moure's ràpidament, i un parell de camells a qui treure'ls la llet. Per cert, que ens la van deixar probar... i és .. ejjj... imagineu-vos una horxata, saladissima...

aquesta és una foto del Chott el Djerid, us explico. És un gran llac, que esta cobert per una capa d'uns 20cm de sorra... a més a més, té una gran concentració de minerals. Cosa que significa que quan plou, a part d'inundar.se, l'aigua canvia de tonalitat depenent de la concentració de minerals de la zona.

la veritat és que les vistes són bastant impressionants, et sents al mig del no res. Però evidentment, com que els tunissians saben que és una zona turística, hi han posat quatre botigues, on hi podem trobar cartells de l'estil...

en ghassen, el nostre guia... ens va explicar que l'amo d'aquestes botigues, afirma ser el propietari de toooooooooooooooooot el Chott el Djerid, i s'ho creu tant, que s'ha autonomenat sant, i ja s'ha construit el mausoleu i tot per quan mori...

hi ha una dita anglesa que diu " when in Rome, do as the Romans do" que en castellà equival a " donde fueres, haz lo que vieres" ... així doncs, que per anar a sopar, ens vam vestir amb les xilaves, corresponents.

va ser prou interessant, ja que ens van portar al "mig" del desert ( dic mig, per dir alguna cosa... però més o menys hi erem) on ens van preparar un sopar molt especial, amb danses i folklore tradicional dels Tuareg.

i alguna que altra... va fer més que amistat amb els nadius de la zona... ehem.

evidentment, ens van escriure els nostres noms amb henna... ( q per cert, a mi ja se m'ha esborrat)... i despres de sopar, de ballar, de cantar i ben plenes de sorra...vem anar a dormir.

i bé... el 3r dia de la ruta... vem pujar a CAMELL... que no són camells... pq tenien una jepa... per tant... són DROMEDARIS!!!!! va ser molt entretingut... tot i que el millor d'aquesta excursió no va ser això, sinó veure les teves companyes universitàries tirar-se duna avall, com si fòssin croquetes, i caure una i altra vegada al intentar.se aixecar... si es q.............. la cosa té tela.

aquesta ´s una foto d'una casa troglodita. Digue'ls tontos saps, a aquesta gent!! se les saben totes! la cultura general ens ha ensenyat que al desert hi fa calor... ja sigui febrer com agost ( evidentment les temperatures canvien... però calor n'hi fa tot l'any) docns hi ha gent que tan se li enfum... ja que viu en aquestes cases, i d'aire acondicionat no que no en necessiten pas. Aquestes cases es regeixen per un principi molt bàsic... la pedra guarda la temperatura, per tant, si fa calor fora, fara fresqueta dins, i al reves.

evidentment, el llest de torn, ha agafat i ha convertit una serie d'habitatges d'aquest tipus en hotel ( Hotel Sidi Driss), pq els guiris, que són uns ineptes, ho comprovin a la seva pròpia pell... i evidentment Hollywood, ho va aprofitar per colocar-hi uns altres decorats d' STAR WARS... i jo que em pregunto.. aquests americans, van deixant merda per alla on passen... són incapaços de recollir les seves coses o q? ( foto de sota)

uns altres que com els americans, anaven deixant construccions ( aquestes eren de millor qualitat si més no) i van influenciant diverses cultures, eren els romans... en aquest cas, a tunissia hi trobem EL djem, un circ romà, que crec recordar que ens van dir que era el més important del mediterrani, per devant del Colisseu de Roma. Totes dues construccions són impressionants, però s'ha de reconèixer que aquesta estava molt més ben conservada, i fins i tot es podien visitar les habitacions subterranies, on antigament hi havien estat les bèsties i els gladiadors esperant... que els arribés el moment de lluitar per les seves vides, i pronunciar una d'aquelles frases tan famoses com la de " siga ese taxi" que era.... " moriture te salutan" ( o algo aixi... q jo sóc filòloga anglesa, i el llatí em provoca al·lèrgia)

El Djem

i finalment, després de dies i dies de donar voltes dins d'un mini-bus en el que gairebé no m'hi cabien les cames... vem arribar a la fi del nostre viatge, almenys pel que al tour es refereix. Vem tornar a sousse... on enlloc de desert, hi vam trobar platges tals com la de la foto de sota.

platja de Soussa

però evidentment com que encara ens quedaven un parell de dies, i trobàvem a faltar donar voltes pel món. Aventureres nosaltres, vam agafar un tren cap a la capital, i després un altre cap a Sidi Bou Saíd. el poble dels "pijos" que n'hi diuen... ja que és l'únic poble que per llei està obligat a pintar parets i finestres de color blanc i blau.

Sidi Bou Saidla Medina de Tunez Capital

bé gent, ja callo una estona, que si jo ja m'he cansat d'escriure, no em vull ni imaginar com estareu vosaltres després de llegir tot el rotllo que us he fotut.

només dir.vos una cosa més, i és que val la pena visitar tunissia, i qui diu tunissia, diu qualsevol país fora del primer món. No només per conèixer llocs nous, sinó tb per adonar.te de les diferències que hi ha entre els diferents països, i sobretot entre les diferents cultures. És també necessari que comencem a fer.nos a l'idea que enlloc de discriminar la gent que ve de fora, els hauriem de començar a escoltar, per apendre com afrontar el futur... tots tenim molt a apendre els uns dels altres, i seria més fàcil escoltar.nos sense el so de tantes guerres de fons.

MILANO

Galeria Vittorio Emmanuelle II, famosa per les seves tendes conegudíssimes i caríssimes...( prada, luis vuitton, gucci... el BAR de la tenda de GUCCI... etc...)

L'espectacular Duomo... és la tercera esglèsia més gran del món, desprès de Sant Pere ( roma), i la catedral de Sevilla ( de les tres només em queda per veure la de sevilla...) la seva construcció va durar més de 5 segles...

l'interior del duomo... el qual recorda a les mines dels nans del Sr dels anells ...

Un detall curiós: si cliqueu sobre la foto i la veieu ampliada, veureu que sobre l'altar, quasi ja tocant a la cúpula hi ha un puntet vermell que sembla ser-hi pq si... doncs no! resulta que indica el lloc on es guarda un dels claus de la crucificció de jesús... a més a més el dia 14 de setembre de cada any, resulta que el bisbe de Milan , és alçat ( amb l'ajuda de cables i tal ) fins a aquest punt, i l'assenyala tot fent.li referència.

mireu què passa, un cop pagues 4€ i puges 250 escales:
la terrassa:

hi ha al voltant de 3.500 estàtues

fora ja del Duomo....

la piazza de le scala, és la plaça de l'òpera de Milan... al seu vell mig, hi ha una estàtua de Leonardo Da Vinci... és curiós... pq aquesta plaça no porta el seu nom, però té la seva estàtua...i en canvi hi ha una altra plaça que sí que porta el nom, però que té l'estàtua d'un altra home... q no coneix ni deu.

Via Manzoni, i un tram.... que allà tb en tenen... jo gairebé diria, que el tram substitueix una gran part dels autobusos que hi podria haver a la ciutat.

els Giardini Pubblici


castello Sforzesco

la torre velasca, de 106m d'alçada

Sta Maria delle Grazie, on es troba " l'últim sopar" de Leonardo Da Vinci

piazza della fontana. Tràgicament coneguda pq al 1969 hi va haver un atemptat que va causar 16 morts. La font va ser construida al 1783 per Piermarini.

palazzo reale

sant Ambrogio