Acabades de sortir del que ens semblava l’examen més important de les nostres vides, vem pendre una decisió, que sense saber.ho ens uniria per sempre. Han passat cinc anys des del moment en que vem trepitjar la universitat per primer cop. Des que, nervioses fins més no poder, ens vem acostar les unes a les altres, buscant una ‘família’.
Cinc anys plens de sopars, de classes infumables ( veure el video), d’aniversaris, de caigudes més que còmiques, de ‘dijous anem a bora-bora eh!!!’, de viatges, de dinars en mitja hora, de sopars a la vila, de beques erasmus, d’examens, d’estones al bar ( aka, campanes), de fotos, de nois, de sudokus, de preses de pèl…
5 anys q no oblidarem.
Us estimo molt!
(us deixo amb una tria de fotos , prometo que ho he reduit molt, de tots aquests records... per cert, l'ordre és cronològic invers, del 2007-2002 i tb de desembre-gener)
2007
2006







2005.JPG)


2004


2003





2002
( noies, sé que no esteu d'acord amb la publicació d'aquesta foto, però l'havia de posar ja que és la primera que ens vem fer)