SPEECHLESS

Harry Potter i l'Ordre del Fènix.

bé... ja sé que he dit q marxava... però abans volia recordar.vos que el pròxim dimecres s'estrena Harry Potter i L'ordre del Fènix... ja sé que molts de vosaltres direu...' però si això és una criaturada... que coi fas llegint en Potter?!?!?!?' doncs bé.. criaturada o no a mi m'agrada... la veritat és que és interessant llegir aquests llibres i veure d'on ha tret l'inspiració per a escriure'ls... i una mica de màgia mai no va malament, que aquest món on vivim, cada dia va a pitjor.

a part de tot això, com estava comentant, aquesta setmana s'estrena la cinquena pel·lícula, on es pot començar a veure com els personatges i també l'història evolucionen cap a la maduresa. És un relat molt més cruel, i molt més complicat del que ens tenia fins ara acostumats... un altra paral·lelisme amb l'evolució dels personatges.

Certament, jo hi tinc esperances, ja us ho explicaré un cop l'hagi vista! ( algú s'apunta a venir amb nosaltres?)

A més a més, també vull recordar als fans de Potter que com jo el llegeixen en la seva versió original acabada de sortir de les editorials, que l'última entrega de la saga es publicarà el pròxim dia 28 de juliol!

the weekly rerelease

Horror:
Scary Mary; A misterious nanny comes to work for a cold banker's unhappy family



Family Comedy:
The Shining, A family heads to an isolated hotel for the winter where a charming spiritual presence influences the father into love.



Romantic Comedy:
The Matrix: A computer hacker learns from mysterious rebels about the true nature of love. Will he get the woman in red? does it all depend on fate?

Hollywoody ve a Barcelona

No sé si són ironies de la vida o què... la qüestió és que Catalunya i els Catalans, som tan grans... que ni hem de creuar el petit toll de l'oceà Atlàntic per a col·laborar amb el Woody Allen... tot el contrari.. ell i tot el seu sèquit, acompanyats d' Scarlett Johanson, Javier Bardem i Penélope Cruz ( si es porta al Lenny, bé podria aprofitar i fer un concertet no??) venen cap aquí... Barcelona... una de les ciutats més boniques del món!

Les pròximes setmanes es convertirán en una bojeria per Barcelona... (per si no ho eren ja de per si!!!) Prometo... aquí en aquest el meu blog... que si m'entero d'on es fa el rodatge d'exteriors, m'hi allargaré per a poder fer fotos i penjar.les per aki!

De moment, l'única cosa que se sap, és que Abel Folk, Joel Joan, i la Lloll, han estat triats per a participar en aquesta pel·lícula, queda per saber què han fet amb Joan Pera, el doblador del director tant en català com en castellà, al qui haurien fet aparèixer com a mut a la pel·lícula.

Una de les curiositats que s'ha filtrat del càsting, és que Joel Joan, es va posar a imitar al Woody... i tot i que de bones a primeres no sabia si li estava prenent el pèl, sembla que el recurs li va servir per entrar al projecte.

"No faré ni tan sols de secundària. Serà una petita intervenció. Encara no sé ni qui interpretaré i ni si diré una frase, quatre o cap (...) Que Woody Allen s'hagi fixat en mi és una injecció d'autoestima".

Lloll Bertran

" A la prova, que es va fer sense Woody Allen, vaig interpretar una escena del film on feia de metge. No sé gaire bé què em demanarà, però tant és, treballaria per a ell encara que fos de figurant o portant cafès"

Abel Folk

"Treballar amb Woody Allen és pura mitologia. Em sento com un nigerià fanàtic de la Gioconda a qui el porten a veure-la al Louvre".

Joel Joan

sempre hi ha resposta

' Osgood, voy a serte sincera. No podemos casarnos'

' por qué no?'

'Para empezar, no soy rubia natural'

'No importa'

'Fumo, fumo mucho'

'me da igual'

' tengo un pasado horrible. Llevo tres meses viviendo con un saxofonista'

'te perdono'

'Y jamás podré tener hijos'

'podemos adoptarlos'

' es que no lo entiendes, Osgood. Soy un hombre'

'Bueno... nadie es perfecto'

Con faldas y a lo loco - Billy Wilder - 1959

West Bank Story

avui, he vist un curt... s'anomena West Bank Story ( Dir; Ari Sandel), i és la cinta guanyadora de l'òscar al millor curtmetratge d'aquest any.

es tracta d'una versió de Romeu i Julieta (no tant pastelosa) més aviat centada en la possible convivència dels Jueus i Isrraelians (*1), tractada amb una mà esquerra envejable.

En un petit poble, hi ha dues families. Una de jueva i una d'isrraeliana que són propietaris d'un Kosher King's i d'un Hummus Hut. (Restaurants de menjar ràpid; falafels... shwarmas... mmmmmmmmmmm) es fan la competència ja que estan l'un al costat de l'altra, alimentant totes les enemistats 'habidas y por haber'

Un bon dia, tots els ressentiments que es tenen aquestes dues famílies, rebenten ja que l'impossible ha passat, els seus fills, la Fàtima i el David, s'han enamorat.

Una petita guerra amb final feliç i una gran moral.

No dura més de 18 minuts...i és molt recomenable.

si aquesta història fos possible, jo ja firmo.

---

(*1) no l'he linkat a wikipedia ni a cap altra font d'informació d'internet, pq els articles que he trobat m'han semblat molt poc adients i mancats d'informació.

comença el compte enrere

Apocalypto

feia temps ara que no postejava cap dels meus comentaris sobre les pelis que hem anat a veure al cine... així que avui ja va tocant

resulta que ahir vaig anar a veure Apocalypto, l'última pel·lícula del Sr Mel Gibson ( que crec que és la segona que dirigeix ell, dp de la Pasión de Cristo...).

per aquells que ja heu vist la primera de les seves creacions, la crítica els sera molt entenedora pq ... és exactament la mateixa pel·lícula. Segueix en la seva linia, expressant una crueltat que si bé és realista pq qui sap... potser va passar de veritat... es tan dolorosa que aconsegueix sortir de la pantalla...

L'argument és molt senzill... se situa en temps de l'antiga civilització Maya ( que es va extendre per Mèxic entre els segles III - XIV). Els mayes, no formaven un estat unificat, sinó que s'agrupaven en ciutats, idependents entre elles... Doncs bé, resulta que una d'aquestes ciutats ( una de les més desenvolupades) pateix una mala època en el que als conreus es refereix, i per tant es veu "forçada" per les tradicions/religió a sacrificar humans ( evidentment... no hi havia cap altra manera de solucionar les coses...) i per tant, aquesta ciutat forma uns escamots que van saquejant aquelles que son més petites per tal d'aconseguir ànimes per als deus.

la pel·licula explica les "aventures" d'un d'aquests escamots, i de com una de les seves "peçes" ( doncs així és com es refereixen a les persones capturades per a ser sacrificats...) intenta escapar i tornar al seu poblat, per a salvar la seva dona embarassada i el seu fill.

el que és més sorprenent de la pel·lícula, és el fet que ha estat totalment rodada en Maya Antic, una llengua gairebé extingida... cosa que em porta a pregutnar.me : a) qui s'ha encarregat de la traducció del guió // b) d'on han tret tanta gent ( incloent.hi nens) capaços de parlar aquesta llengua? . Un fet molt arriscat, ja que als cinemes no està doblada, sinó que només té subtítols, cosa que li pot suposar al Mel, uns beneficis més reduïts ja que molta gent és reàcia a les V.O.

una cosa molt criticable del film, és que a troços sembla com si hagi estat rodada amb una camera... com un vídeo familiar, i a estones té la qualitat d'un "peliculón" dels de Hollywood.

en definitiva, és una bona pel·lícula, pq aconsegueixes patir amb el protagonista, tot i que a vegades, és tant l'afany d'expressar realisme que la peli es torna una mica sadica.

bananas

" noia: ha estado alguna vez en Dinamarca?
woody: oh... si he visitado el Vaticano
noia: el Vaticano? ... el Vaticano esta en Roma!
woody: bueno... es que iba tan bien en Roma que han abierto una sucursal en Dinamarca "

( Bananas; Woody Allen 1971)

el ladrón de orquídeas

cada orquidea se parece a un determinado insecto, así que el insecto se siente atraído por esa flor, su doble, su alma gemela, y no hay un anelho mayor para él que hacerle el amor.

cuando el insecto se aleja, divisa otra florala gemela... y le hace el amor, polinizandola... y ni la flor, ni el insecto entenderan jamás el significado de este acto de amor... per cómo van a saber ellos que gracias a su amor el mundo sigue girando? y así es... por el simple hecho de hacer lo que estan llamados a hacer... ocurre algo grande y magnífico .

en ese sentido nos enseñan a vivir... nos enseñan que el único barómetro q tenemos es el corazón... que cuando descubres tu flor no puedes dejar q nada te aparte de ella

El ladrón de Orquídeas

The perfume

Volver

big fish

No hi ha paraules per explicar la bellesa d'aquesta pel·lícula... és simplement genial... la seva senzillesa, l'amor, la dolçura de desprén se t'arrapa a la pell i t'embolcalla, fins que et sents part d'ella...

és tal el sentiment de la peli, que va aconseguir fer.me plorar durant més de 30'

jo no sé que hi té al cap en Burton... però és un geni.



pd: Garfield says...

"La joven del agua"

quin mal ha fet la trilogia del sr dels anells... ha obert una escletxa tan gran, que fins i tot M. Night Shyamalan s'ha atrevit a utlitzar personatges mitològics a la seva nova entrega "La joven del agua"... i quin mal va fer Daryl Hannah a "1,2,3 splash"... que totes les sirenes des d'aquell moment, són iguals i clavadetes a ella...

val a dir q la peli no està gens malament... lluny del que va ser la gran " el sexto sentido" amb la que es va donar a conèixer ( bé... la q va ser el gran boom)... però molt millor que "señales" de llarg.

es una peli amb moltes lectures... una d'elles pot ser el tema de la immigració... i la moral seria que hem d'ajudar als que venen de fora ( s'enten per "fora" un altra país...), pq ells l'unica cosa q volen es ajudar als de casa seva... una altra lectura és que tots plegats hem de fer un esforç per a que es recuperi la relació humans-natura... o simplement, hi podeu veure un conte mitològic japonès que té lloc a la Philadephia del sXXI... en una humil comunitat de veins... on no tot és el q sembla, ni tothom fa el paper que hauria de fer.

un dels punts de la peli, són les diverses crítiques "submergides" en els diàlegs dels personatges... com per exemple una crítica directa als crítics de cinema, on s'ens titlla de cínics i de "sabelotodos"...

personalment, he sortit bastant contenta del cinema.

petons!!!

Pirates del carib

diuen q segones parts mai van ser bones... però en aquest cas... no és ben bé cert.

piratas del caribe: el cofre el hombre muerto... és la segona de 3 entregues sobre la vida del capità Jack Sparrow. Una vida que cada cop em recorda més al clàssic Ulisses..qui navega pels mars enfrontant.se a numerosos contratemps i a monstres llegendaris, als quals derrota, no tansols gràcies a la força sinó també a la seva intel·ligència. Això si.. aquest nou ulisses té un toc canalla que en temps romans no haguès triumfat massa...

la pel·lícula segueix el patró de la primera entrega; a en jack li sorgeix un problema, i ha de recòrrer a l'ajuda dels seus amics per salvar.se.

de la pel·licula cal destacar.ne l'excel·lent actuació de Johnny depp, sense el qual ni la primera entrega haguès tingut l'èxit que va tenir, ja que hi afegeix un no sé què, que fa q l'adoris i que la pel·licula tingui sentit. També cal destacar tot el tema de la situació ... que és genial, i que li deu haver costat una pasta al productor de la peli Jerry Bruckheimer ( productor de csi...)

en resum, q la peli està bastant bé, tot i que cap a mitja pel·licula la cosa decau una mica.

a veure que tal és la tercera entrega...

Superman... el retorno

és un ocell? és un avió? ... no mira...!!! és SUPERMAN!!!!!!!!!!!!!!!!

sres i srs... ja està aqui... desprès quasi 20 anys ( l'ultima peli de superman es va estrenar al 1987 " the quest for space")...superman ha tornat a la gran pantalla de la mà del conegudíssim Brian Singer... un home que on posa la camera... posa la bala.

alguns estaran més contents q altres amb aquest retorn, però el que ningú pot dir es que mai ha vist cap de les seves pel·lícules, ni que no sap de què va l'història, pq d'alguna manera, hem crescut amb ell.

aquesta nova entrega, es centra en la vida de superman, 5 anys desprès de l'última pel·licula. Representa que durant aquest temps, ell ha estat donant voltes per l'espai intentant trobar rastres de la seva civilització i a la vegada, intentant.se trobar a si mateix. Ara ha tornat a la ciutat de Metropoli, on intenta recuperar alguna cosa més que la seva antiga vida, no sense emportar.se alguna que altra sorpresa pel camí, i evidentment, retrovant.se amb antics i més que coneguts enemics.

tècticament, la pel·licula està molt ben aconseguida. Les imatges creades per l'ordinador són espectaculars, i els plans utilitzats pel Brian són molt molt wapos.

en quant al guió de la peli... doncs... ve a ser el mateix de sempre... superman persegueix a la lois... la lois li dona porta, es posa en un merder, ell la salva i acaben... bé... això ja m'ho callo... evidentment hi ha trames que em callaré per no desvetllar grans incògnites a aquells que la volguin veure. I en quant a actors... el nou Superman, ho fa bastant bé, tot i que el mallot...crec que li apreta massa, però certament s'ho han currat molt ja que és igualet igualet que el Christopher Reeve, però el que més s'ha de destacar és el sempre genial KEVIN SPACEY, que dona vida a Lex Luthor.

un dels punts negatius del film és el fet que dura quasi bé 3 hores... i em sap greu reonèixer.ho... però si...es podria haver tallat bastant el metratge. Però tb he de reconèixer que aquest punt queda totalment aniquilat gràcies a la sempre genial banda sonora de John Williams... per flipar.

així que ja sabeu, a aquells a qui els agradi superman, en Kevin Spacey o la música de John Williams... teniu una pel·licula per veure.

El tigre y la nieve

una de les últimes pel·lícules que he vist últimament és " el tigre y la nieve" de Roberto Benigni, el guanyador d'un oscar a la millor pel·licula de parla no anglesa, per " la vida és bella" una de les meves pel·lícules preferides.

val a dir, que aquest director, actor, guionista, còmic etc etc... no m'ha defraudat mai en cap de les seves pel·licules, i que en totes elles t'enamora. És com un Woody Allen a l'italiana...s'hi assembla tant en l'aspecte fisic ja que és lletjot a primera vista, però li acabes agafant un carinyo especial, com en l'aspecte cinematogràfic, ja que les seves pel·licules tenen un toc especial basat en l'objectiu de fer passar a l'especador per un moment de catarsi utlitzant el drama i la comèdia al mateix temps fins a punts quasi extrems.

pel q fa a la pel·lícula, és genial, una passada. És un poema constant, no només per les imatges, sinó també pel guió, per les idees que expressa, i sobretot per com ho fa.

l'argument de la pel·lícula es basa en la relació sentimental dels dos personatges principals, com sempre, encarnats pel Roberto i la seva dona. Ell... que enmig de la guerra d'iraq, no té res, fa l'impossible per la seva estimada. No us penseu que és tansols una peli romanticona, ja que és de l'estil " la vida és bella" i entre llàgrima i llàgrima, sempre et fa somriure i pensar... fa pensar molt. Té molta miga, ja que en tot moment es fan al·lusions a la literatura o a la cultura, i sobretot al que es fan al·lusions és a la injustícia de la guerra.

personalment, crec q és una de les pel·licules que s'han de veure tan si com no...

la veritat és que aquesta pel·licula és un carmel.

los dos lados de la cama

ja se sap... que en època d'exmàmens el q menys es fa és estudiar... no se sap ben bé pq.. però és només en aquesta època que les petites coses en que mai no ens haviem fixat, esdevenen importants... fins i tot algun q altra programa xorra de la tele resulta ser molt més atractiu q l'idea de posar.nos a estudiar...

bé... doncs resulta q jo he decidit que ja posats a no estudiar ( q si q estudio po ja sabeu q passa...) pos he decidit q enlloc de mirar programes del cor de la tele... pos aprofitaré per mirar aquelles pelis q sempre he volgut veure, po no he pogut pel q fos.

aquest és el cas de "LOS 2 LADOS DE LA CAMA"... de fet tenia certa reticència a veure.la, pq la primera tot i q la gent l'adora...a mi no em diu res... però en canvi, amb aquesta segona part... m'he mort de riure...

la trama està molt ben pensada, té uns tocs d'humor q són la repera, i les cançons estan molt ben trobades. A més a més, els actors són molt bons... ( ernesto alterio, alberto san juan, guillermo toledo, lucía jimenez) tot i que em sobra la " eva" dels serrano... o sigui la verónica sanchez, que no m'agrada com actua.

el millor de tota la peli però... és el final, que no te l'esperes per res del món.

en conclusió, que us la recomeno moltíssim... sobretot a aquells que estigueu mig depres, pq us distreureu una estona, riureu molt i veureu que el món no s'acaba quan talles amb la parella... i q per tant TOT és possible.

El codi Da Vinci

molta gent diu q la peli no li ha agradat... que l'ha trobada molt lenta... que si és molt liosa i les idees són tan fantasioses que resulten incoherents... però a mi em va agradar... i força. Potser pq el tema del Grial em té enganxada des que vaig veure Indiana Jones i l'última creuada...no ho sé... però la qüestió és que jo ahir m'ho vaig passar mb veient la peli!

reconec que potser dues hores i pico no són fàcils d'assimilar... però és el temps necessari per poder.te explicar l'història... i tot i així hi ha coses que queden molt penjades , com per exemple qui és Silas, i què l'ha fet ser com és... a més a més Ron Howard no acaba d'aconseguir la rapidesa del llibre... i trobo que en Tom no és un actor adequat per fer de Robert Langdon... no hi casa... i sobretot ... i el que falla més de la peli és que no hi ha cap mena de química entre ell i l'Audrey... gens...

però a part de tot això la pel·lícula aconsegueix aixecar la trama igual que el llibre... comença per una base molt normaleta... però a mesura que van passant coses, i es van descobrint veritats... la cosa puja com un pastís...

una de les coses que més em va agradar, és que per fi en una pel·lícula doblada, es mantenen les barreres dels llenguatges... és a dir els francesos parlen francés i els anglesos q haurien de parlar anglès parlen castellà ( si parlèssin anglès ja no seria una peli doblada)... però vamos... que no veus els francesos entre ells parlant en castellà...( pq dius... coi... si són francesos tots 2 pq canvien la llengua per parlar entre ells???? )

en resum... que pels amants del gènere de les creuades, pels que van crèixer amb Indiana Jones... i pels qui els agradin les pelis d'aventures en que pots anar intentant desxifrar enigmes... és una bona peli per anar a veure.

" no existen los límites, sólo nuestros miedos nos detienen"
Yoda