resulta que un tal sr Abraham Maslow va arribar a la conclusió que la "felicitat" no era més que una escala de nivells. Ara us ho explico millor... ell va dibuixar una piràmide, on hi havia 5 nivells. Els primers 4 va creure convenient considerar.los com a necessitats de déficit ( en altres paraules, necessitats q poden ser satisfetes), i el nivell superior, el va definir com a una necessitat del ser ( una força contínua q t'atrau).
La idea de la piràmide és que la necessitat del ser, només és desitjada un cop les necessitats de déficit han estat aconseguides.
i després de molt i molt pensar ... Maslow va arribar a la seguent conclusió : mentre les necessitats bàsiques es van satisfent, l'èsser humà desenvolupa destijos i necessitats més alts.per tant... la felicitat és quasibé una utopia, la persegueixes i la segueixes, i quan la tens, la disfrutes però només un moment... desprès canvies la meta...i tornem a començar.
on som?
tenim molta sort... crec q quasi tots nosaltres ens podriem situar entre el 4rt i el 5è estatge...; estem farts, quasi ofegats i sobreprotegits, tenim amics per tot arreu i sentim q pertanyem a algun lloc...treballem o estudiem pq ho hem decidit... ens comprem allo o això s/ ens convé ( s/ podem)
o no?
quanta gent deu estar pel primer nivell?
No comments:
Post a Comment